RESUM (III)

                            RESUM – ESQUEMA DE GEOGRAFIA: ESPANYA I CATALUNYA

                                                             Relleu   

·        unitats de relleu : meseta, serralades (Pirineus, Cantàbrica, ibérica, S.Central , S. Morena, S Bètiques)

rius  (cantàbrics: curts i cabalosos- atlàntics: llargs i tranquils, mediterranis)                                                                                                                                 

·           recursos: aigua, energètics (renovables-no renovables)

·           paisatges: naturals, antròpics: conservació, sostenibilitat. Riscos.                                                                   

                                              

                                                            Clima  

* oceànic : prec. abundants tot l’any temp. Suaus. Corunya, Santander, Sant  Sebastià

* continental  :  prec. escasses. Temp: forta oscil·lació tèrmica. Madrid, Zaragoza, Burgos  

          

* mediterrani : prec. escasses. Temp. suaus hivern, caloroses estiu. Màlaga, València, Barcelona

* canari : Sec: prec. molt escasses. Temp: caloroses tot l’any. Las Palmas, Lanzarote

                  Humit: prec. més abundants. Temp: caloroses tot l’any. La Palma, Gomera

* muntanya : prec. abundants (neu hivern). Temp. fredes a l’hivern. Estius curts. Pirineus.

    

                                                   Població

                              

     - conceptes: taxa natalitat ‰ (molt baixa) taxa mortalitat (molt baixa) esperança vida (alta),

                               densitat pobl.(90h/Km2 Espanya, 235 a Cat.)

    - distribució: Més població a la perifèria i poc centre (excepte Madrid)

                               A Catalunya encara més desigual. Molta a l’area metrop. Bcn.

    - moviments: Espanya: tradicionalment emigració exterior,excepte entre 1985-2008

                               Cat: rep emigració resta Espanya i entre 1985-2008 de tot el món 

    - estructura : poca població infantil, molta adulta i molta gent gran.               

                                                            Economia                                                                

- sector primari:  De l’agricultura tradicional a agric. de mercat.  (inversió, regadiu, tecnif.)   

                                   Cereals, vinya, olivera, horta, fruita.  Estructura: latif/minif.

                                Ramaderia (extens.i intensiva) i pesca. Poca població s’hi dedica (5%)                                                                                   

- sector secundari:  forta indústria a Cat. Domini pimes, poc R+D . Deslocalitzacions

                                       Sectors madurs:  construcció, naval, joguines, tèxtil

                                       Sectors dinàmics i punta: automobilístic, agroalimentari, químic, microelectrònica , biotecnologia,

- sector terciari : turisme sector clau. Genera treball i augmenta PIB. Estacionari i problemes  mediambientals.

                                  Costa mediterrània sol i platja. També Bcn.i grans ciutats.

                                                             Urbanisme  

 - evolució: de ciutats romanes i medievals (àrabs, gòtiques) a industrials i post industrials

- morfologia : sense planificació, ortogonal(reticular), radiocèntric

                            Urbà-periurbà-suburbà-rururbà  / compacta- difusa/ àrea metropolitana

- regions urbanes : pes molt fort de Madrid i Barcelona.

- funcions: residencial, industrial, comercial, turística, educativa, cultural, negocis, ...

RESUMS (II)

Aquí teniu els altres tres temes

5. Organització econòmica del món

Podem afirmar que en els últims anys el món ha passat de la bipolaritat (EUA-capitalisme vs. URSS-comunisme) a l’hegemonia dels EUA (després de l’esfondrament de la URSS) i actualment a la multipolaritat (EUA més UE + països emergents). L’extensió del capitalisme (fins i tot a la Xina) i la globalització emmarquen aquest procés. El G20, organització que agrupa als 19 estats (més la UE) més importants/influents del món, vetlla pel creixement i l’estabilitat del sistema.

El món més desenvolupat (països centrals) és el món més tecnificat, amb una productivitat molt alta, una indústria molt especialitzada i competitiva, serveis molt qualificats  i que controla els fluxos comercials. Parlem de societats postindustrials en les que no cal tenir las indústries al territori. Ben al contrari, portar les fàbriques a països poc desenvolupats (deslocalització) , pot ser una manera de treure’s els problemes laborals i evitar les sancions per contaminació. Amb això es crea un sistema d’interdependència global basat en el  capitalisme i en el consumisme.  En contraposició, al tercer món encara domina el sector primari (agricultura de subsistència o monoconreu) amb una indústria escassa i poc tecnificada-especialitzada i productivitat baixa.

D’altra banda, en molts països s’observa un creixement accelerat del sector terciari, lligat en uns casos a l’augment del benestar de la població. Es tradueix en més despeses en sanitat, educació oci, cultura, esports, i a escala global, transport i turisme i en l’accés de les dones a l’estudi i al món laboral qualificat (que s’implica, produeix i gasta en activitats d’aquest sector). És el que es coneix com desenvolupament humà; altres països emergents com ara la Xina o l’Índia, només han arribat al desenvolupament econòmic (augment del seu PIB però sense aconseguir millores socials per a la població).  

6. Activitats econòmiques i territori a Catalunya i a Espanya

L’economia espanyola forma part del grup de països econòmicament desenvolupats de la UE, tot i que amb problemes greus : fonamentalment l’ atur, però també poc lideratge i força dependència industrial.

En el sector agrícola, ja fa anys que varem deixar l’agricultura tradicional i varem passar a la de mercat. Tenim més productivitat agrícola amb menys població que s’hi dedica. Això és fruit de la tecnificació. Cal destacar el paper important de la UE en el sector primari (PAC i PPC)

Els espais industrials en un principi els trobàvem a la ciutat (prop de les zones ben comunicades); amb el creixement urbà passaren als polígons industrials i, actualment, les industries es troben en procés de deslocalització i fragmentació dels processos productius.

Aquesta transformació hauria de comportar una forta inversió en I+D per tal de situar a Catalunya i Espanya en la llista de països més avançats (un altre punt feble ). La industrialització és territorialment molt desigual: força alta a Catalunya, alta al corredor mediterrani, a Madrid i també al País Basc, Navarra i corredor de l’Ebre però baixa o molt baixa a la resta de l’estat. La UE no intervé pràcticament en aquest sector.

La balança comercial és negativa, compensada per l’activitat turística (sector que genera alts beneficis al país). El turisme, cada vegada menys estacional, creix per la gran diversitat d’activitats i visites que ofereix Espanya, i sobretot Catalunya , i també per les bones comunicacions de tot l’Estat (aeroports, AVE, ports, autopistes, etc).

7. Organització política territorial

Tots els territoris tenen una organització política. Al món hi ha 196 estats reconeguts per la ONU, que és la Organització internacional (o supranacional) que els engloba.

Cada país presenta el seu propi model organitzatiu, però a grans trets podem destacar el següent:

•  l’estat pot ser una monarquia (quan hi ha un rei o reina) o una República (quan no n’hi ha).
• Els estats poden ser democràtics (el govern és escollit pel poble, hi ha llibertats i garanties constitucionals) o dictatorials (qui mana s’ha imposat per la força).
• Podem parlar d’ estats centrals (on tot el poder recau en el govern central) dels estats descentralitzats (a on les regions tenen també una quota de poder).
• Alguns analistes parlen d’estats socials o liberals, però crec que seria més exacte parlar de governs socials o liberals ja que en els països democràtics el govern pot canviar amb certa facilitat.

Cada vegada més assistim a unions de països en àmbits econòmics, comercials, esportius ..., el que anomenem àrea geopolítica . El cas més emblemàtic és el de la UE, composta per 28 països ,que ha aconseguit crear un espai de lliure circulació de persones , mercaderies i capitals i també que els estats cedeixin la sobirania en molts àmbits, el principal dels quals és la moneda comú, l’euro.

Espanya, després de la dictadura franquista, passa a un sistema democràtic, amb una Constitució (1978) que proclama una monarquia parlamentària i la sobirania nacional. Territorialment l’estat s’organitza en municipis, províncies (50) i comunitats autònomes (17). Per la seva banda, Catalunya ho fa en comarques (42). Cada quatre anys els ciutadans són convocats a les eleccions municipals, autonòmiques o estatals i Cada cinc, a les europees.

RESUM FINAL (I)

Un cop hem acabat el temari, us passo uns resums. Crec que valen tant per als de +25 com als de GSuperior. Veureu que el que pretenen no és donar-vos tota la informació de cada tema (això ja ho he intentat a les classes, fitxes i en els capítols anteriors d'aquest mateix blog) sino una idea bàsica de cada tema de manera que us ajudi a encarar-lo millor.

 De moment aquí teniu els quatre primers temes.

1. Globalització i desenvolupament

Definició: procés d’interconnexió financer, econòmic, polític, social i cultural a tot el planeta afavorit per l’extensió de l’economia de mercat lliure (capitalisme) i del comerç, les noves tecnologies (internet, mòbils)  i l’abaratiment dels transports.

Actualment podríem fer una divisió del món com aquesta:

·        Països/regions centrals  (o països del Nord o rics): EUA, UE, Japó, Austràlia, Canadà.

Característiques: Desenvolupats industrialment i tecnològicament, alta productivitat, controlen el comerç.

·        Emergents (BRICS): Brasil, Rússia, Xina, India, Sud-àfrica (i  també Turquia, Mèxic, Argentina, ...)

 Característiques: Creixement accelerat del seu PIB i molt  poblats.

·        Perifèrics  (o països del sud o pobres): majoritàriament a Àfrica.

Característiques: Poc tecnificats i industrialitzats, depenen del comerç internacional, molt endeutats.

També cal recordar l’extensió de les empreses a nivell mundial i la proliferació d’organitzacions supranacionals que afavoreixen la interacció dels seus països membres (UE, G20, ...) i l’increment dels fluxos turístics.

2. Medi ambient i societat

El planeta presenta una diversitat paisatgística, climàtica i biològica molt gran. Des de climes freds (polar, muntanya) fins a climes càlids (desèrtics, tropicals, equatorials) passant per climes temperats (mediterrani, oceànic, continental) amb múltiples combinacions de temperatura, precipitacions, fauna i vegetació. L’aigua representa més del 70% de la superfície del planeta.

L’ésser humà  (homo sapiens) és l’espècie que més ha poblat, aprofitat  i influït, transformat/modificat sobre el medi ambient i el paisatge. És el principal responsable de l’extinció de moltes espècies, la desolació de molts paisatges i l’aprofitament de tot tipus de recursos. Actualment, i degut a la forta industrialització i a l’augment espectacular en els últims 50 anys de la seva població, també sembla que està provocant (o accelerant) un canvi climàtic: la temperatura a escala planetària augmenta (efecte hivernacle) i això provoca sequeres, desertització, augment del nivell del mar com a conseqüència de la fusió dels gels polars i la pèrdua global de molta diversitat biològica.

S’aprofita el paisatge des de la vessant agrícola (producció d’aliments) , pesquera (captura) i extractiva: roques , minerals de tot tipus (en especial el carbó) i hidrocarburs (petroli, gas) per produir energia. En molts casos aquesta energia és no renovable (finita) i contaminant, mentre que les energies netes i  renovables (eòlica, solar, geotèrmica...) encara estan poc desenvolupades . Aquest sistema econòmic agreuja els problemes mediambientals.

La mateixa diversitat climàtica genera  situacions extremes d’origen tant natural com antròpic de diversos orígens (huracans, temporals, terratrèmols,incendis, tsunamis....) que suposen un risc mediambiental clar però també amb conseqüències per a l’esser humà.

Usos del sòl: agrari, forestal, industrial, extracció, urbà,  protegit.

I quatre mapes per recordar noms:

                           

 

3. Població

La població mundial està per sobre dels 7.000 milions de persones. Fa 50 anys era 1/3  de l’actual.

                                 
                                       

La distribució és molt desigual. A escala mundial (la meitat viuen al sudest d’Àsia), també a Espanya (el centre, excepte Madrid  està poc poblat,  la gent viu més a  la perifèria : costa cantàbrica i especialment mediterrània) . A Catalunya la majoria de la població viu a l’àrea metropolitana de Barcelona.

A Espanya i a Catalunya tenim una taxa de natalitat i de mortalitat baixes, una alta esperança de vida ( passa tot el contrari en un país del tercer món) i per tant una població cada vegada més envellida.

L’altre fenomen a considerar és el de les migracions. Tradicionalment Espanya ha estat un país emissor (a Amèrica en el XIX-XX, a Europa Occidental en els 1950-70), mentre que Catalunya n’ ha estat d’acollida de les regions més agrícoles d’Espanya (anys 50-70). A partir dels anys 85-90 van començar a arribar a Espanya molts emigrants tant de Sudamèrica com d’Àfrica (magrebins i subsaharians), Àsia (Pakistan, Xina) , est d’Europa (antiga URSS, Rumania,) o dels països de la UE (Itàlia).

A escala mundial també es repeteix l’esquema: EUA i la UE són actualment les zones receptores del món d’un fenomen que és consubstancial a la història humana i que ha tingut altres camins en èpoques passades.

4. Poblament i sistema urbà

Un dels fenòmens a escala mundial més significatius dels últims decennis és el procés d’urbanització. Cada vegada, a tot els països ,més persones deixen el camp i van a viure a les ciutats. Això és molt evident ara als països del tercer món o emergents  (Lagos, Dacca, C. Mèxic, Shanghai, Jakarta, Bombay, Sao Paulo,...) i en molts d’aquests casos, l’augment de la població és superior a la capacitat de les administracions de regular i organitzar els espais urbans: proliferen barris sense la infraestructura bàsica i la morfologia urbana torna a la irregularitat típica de les ciutats antigues i medievals.

Les ciutats han crescut (i estan creixent) de forma que el paisatge urbà s’ha anat modificant constantment:  metròpolis, conurbacions urbanes, àrees metropolitanes, espais periurbans, suburbans, o rururbans són noves realitats que estan en contínua transformació.

Si relacionem aquest creixement amb les migracions dels últims decennis i el procés de globalització, ens trobem amb grans ciutats multiculturals (Nova York, Londres, París, Berlín, Barcelona), segregades espacialment per questions ètniques i socioeconòmiques.

Morfologia: Radiocèntrica, ortogonal (o reticular) i irregular.

Funcions bàsiques: político-administrativa, comercial, financera, residencial, industrial i cultural.

Examen de +25

Us penjo l'examen del simulacre de Geografia +25 corregit a partir de les millors de les vostres respostes.

Aquesta prova consta de dues parts. En la primera part, responeu a TRES de les cinc qüestions proposades i, en la segona part, trieu UNA de les dues opcions (A o B) i responeu a les quatre qüestions de l’opció triada.

 PART 1 Responeu a TRES de les cinc qüestions proposades. [6 punts: 2 punts per qüestió]

1. Digueu a quines ciutats corresponen les lletres del mapa.

A: Girona      B:  Reus      C:  Manresa      D:  Lleida      E:  Sabadell / Terrassa

 

 

 2.  Digueu a) quins són els cinc dominis climàtics més estesos a Espanya i b) altres cinc dominis climàtics que no es donen aquí, tot posant un exemple de país, regió o ciutat en què són característics (en a i b)

a)  Mediterrani: Barcelona

     Continental: Madrid

     Oceànic: Santander

     Muntanya: Pirineus

     Canari: Illes Canàries

                b)  Tropical: Illes Hawai

                    Desèrtic: desert Sahara

                    Polar: Antàrtida

                    Equatorial: Ecuador

                    Monzònic: Índia

 3. Digueu: a) què és una font d’energia primària i poseu-ne dos exemples i b) digueu una  característica positiva i una negativa d’aquest tipus d’energia

a) és aquella que s’obté directament de la natura i no necessita d’un procés de transformació

b) poden ser energies netes (solar, eòlica) o contaminants (petroli, carbó)

 4. Digueu: a) què és el saldo migratori i b) esmenteu dos períodes de la història d’Espanya dels dos   darrers segles en què va ser negatiu.

a) es la diferencia entre emigrantes e inmigrantes en un país durante un período de tiempo.

b) 1939. Final de la Guerra Civil

    1950-60 . Búsqueda de trabajo en Europa Occidental

5. Expliqueu a) què és el G20, quin tipus d’organització supranacional és i b) poseu exemples d’altres dues organitzacions supranacionals que es mouen en àmbits diferents (i citeu aquests àmbits d’actuació)

a) es la agrupación de países más ricos y poderosos (G8) más los emergentes que están en el   camino. Se reúnen para asesorar sobre  cuestiones y encontrar soluciones a los problemas económicos.

b) OPEP: organización de Países Exportadores de Petróleo

   UA: Unión Africana

PART 2 Trieu UNA de les dues opcions (A o B), de la qual heu de respondre a les qüestions corresponents. [4 punts: 1 punt per qüestió]

OPCIÓ A Observeu atentament la imatge i responeu a les QUATRE qüestions següents.

1. Digueu: a) quin  tipus d’activitat practiquen i a on es podrien trobar i b) característiques principals d’aquest tipus específic d’activitat.

a)      Agricultura de subsistència.

La podríem trobar a Indonèsia

b)      És una activitat del sector primari i en aquest cas, sembla una agricultura de subsistència on la mecanització es mínima o inexistent i la productivitat, baixa.

c)       Està dedicada al consum propi i a la venda en el mercat local, no pas global.

2. Esmenteu  si es practica a Espanya de la mateixa manera. I argumenteu –lo  i b) quan es va produir el canvi de tendència i com s’anomena el model agrícola imperant aquí.

a)  No, en España  se practica una agricultura comercial, de gran producción, gracias a los  avances tecnológicos (maquinaria, sistemas de riego,...) que permite un gran excedente de producción para su posterior venta en los mercados.

b) Agricultura comercial o de mercado. A partir de 1955-60

3. Digueu quin percentatge de població es dedica a aquesta activitat en un país del tercer món i en un   país dels anomenats “centrals” (a i b) les raons d’aquesta diferència.

a) un 60% de la població. En els països del tercer món, la indústrialització no ha arribat de manera significativa així que el sector secundari no crea ocupació i això fa que el terciari no sigui el més important

b) Países centrales. Entre el 5 y el 10 %. El avance tecnológico hace que muchas personas hayan dejado el campo para pasar a la industria y al sector servicios que predominan en las ciudades.

 4. Esmenteu (a i b) dues regions espanyoles i dues zones a Catalunya amb producció agrícola   important   i quins productes destaquen.

a) València (Taronges)

     Rioja  (vi)

 

b)  Penedés (raïm)

     Delta de l’Ebre (arròs)

OPCIÓ B Observeu atentament la imatge i responeu a les QUATRE qüestions següents.

1.         Digueu: a) a quin recent esdeveniment es refereix  i lloc d’Espanya on es va celebrar i b) en quin sector econòmic cal situar aquesta activitat. Justifiqueu la vostra resposta.

a)      És el Congrés de Telefonia Mòbil, que es celebra a Barcelona i L’Hospitalet (Fira de Barcelona)

b)      Sector terciari, doncs les noves tecnologies estan enquadrades en aquest sector i una fira és per definició comercial.

2.         Digueu: a) dues avantatges que se’n deriven per a la ciutat que ho organitza i b) algun inconvenient.

a)      - Benefici econòmic per a la ciutat: el gran nombre de participants fa una despesa econòmica per a la ciutat que ho organitza (i genera llocs de treball)

-          La imatge positiva que projecta per a la ciutat

b)      -  Pot provocar alguns inconvenients a la població local (embussos,...)

     -   Els llocs de treball que genera són de durada molt curta.

3.  Argumenteu si aquest esdeveniment es pot entendre dins del concepte de procés de globalització i poseu exemples.

La globalització és un procés d’interconnexió mundial en els àmbits econòmics, polítics, social, influenciat en gran part per les noves tecnologies i que té com a model econòmic el capitalisme. Així que aquest esdeveniment encaixa perfectament en el model globalitzador ja que és una fira d’àmbit mundial, totalment lligada al capitalisme (el seu objectiu és vendre) i les noves tecnologies són el centre, la part més important.

4. Citeu a)dos altres esdeveniments similars  que es celebren anualment a Espanya i digueu a quina localitat (que no siguin la mateixa ni Barcelona) i b) citeu com s’anomena a aquest tipus de turistes i poseu exemples de dos altres tipus de turisme que no siguin el de “sol i platja”.

a) ARCO, Fitur (Madrid)

     Festival internacional de Cinema de Sant Sebastià o de Sitges

  b)  Turisme de negocis.

     Turisme cultural, turisme verd, turisme esportiu.