POBLACIÓ (1)

Del tema de la població a Espanya i a Catalunya, començaré per posar-vos la clàssica gràfica del model de transició demogràfic, amb un afegit d'explicació simple i ràpida en colors i amb l'exemple inferior (i simpàtic) del model de família en cada fase.





DEFINICIONS:

Creixement vegetatiu
També anomenat creixement natural. És la diferència entre la taxa de natalitat i la taxa de mortalitat, sense tenir en compte les migracions.
Esperança de vida
Perspectiva mitjana de durada de la vida d'una persona. És la mitjana aritmètica dels anys que teòricament, per a cada edat, poden arribar a viure els habitants d'una àrea determinada, tenint en compte la taula de mortalitat.
Mortalitat
Relació del nombre de defuncions comptabilitzat en períodes anuals. La mesura demogràfica més elemental de la mortalitat és la taxa bruta de mortalitat, que relaciona el nombre de defuncions d'un any amb la població mitjana a la meitat de l'any esmentat. És costum de calcular aquesta taxa per mil habitants. 
Mortalitat infantilRelació entre el nombre de nens de menys d'un any morts, respecte al nombre total de naixements haguts durant un any. 
Natalitat
Concepte demogràfic que en sentit estricte fa referència a una taxa, la taxa bruta de natalitat, que hom obté dividint el nombre anual de naixements esdevinguts en una àrea determinada per la població mitjana d'aquell any. Normalment la taxa és donada en tant per mil.
Saldo migratori
Diferència aritmètica entre els fluxos d'entrades (immigració) i de sortides (emigració) en una determinada població.
Emigració
Moviment migratori des del punt de vista de la procedència o partença dels migrants. És, doncs, l'abandó, per part d'un contingent relativament nombrós d'individus, de llur lloc normal de residència,
Immigració
Moviment migratori vist des de la perspectiva del lloc d'arribada dels migrants.

ENERGIA A CATALUNYA I ESPANYA

Aquí teniu una primera classificació: energies renovables vs. energies no renovables.





Aquí teniu un gràfic circular del consum d'energia a Catalunya. Fixeu-vos que destaca el consum de petroli (energia no renovable i contaminant) que a més a més no produïm; hem de comprar.




I el d'Espanya: si fa o no fa, el mateix.




I pel que fa al consum d'aigua

                                  IMPACTES I RISCOS MEDIAMBIENTALS

IMPACTES MEDIAMBIENTALS:

·         *   Canvi climàtic

·       *     Creixement urbà descontrolat

·         *   Generació de residus  urbans

·       *    Infraestructures

·        *   Hàbits consumistes

RISCOS MEDIAMBIENTALS

  

       ·      Meteorològiques: aiguats, fortes nevades, pedregades, 

                                        temporals de vent, incendis

D’origen natural :

       ·      Geològiques: esllavissaments, allaus, terratrèmols

       ·      Climatològiques: sequeres, desertificació

  

·      Tecnològic: vessaments, fuites, radiacions, contaminació

D’origen antròpic :

          ·      Associats a fenòmens naturals: incendis

MAPES DE RISCOS

     

Regions biogeografiques i paisatges

D'aquest tema us posaré un mapa i unes quantes fotos il·lustratives dels diferents paisatges.
penseu que a efectes biogeogràfics, els climes mediterrani i continental de la península en formarien part d'una mateixa regió biogeogràfica, dominada per una vegetació d'arbres de fulla perenne; pi, alzina i alzina surera (alcornoque en castellà) i matolls.



I ara les fotos de paisatges:
Paisatge oceànic: prats, i bosc caducifoli (castanyers, faigs, roures ....)





Paisatge de muntanya: coníferes (pi negre, abets i prats) i també caducifoli


A la tardor, s'aprecia en aquests climes el canvi d'estacions




A continuació, imatges del paisatge continental i mediterrani: menys vegetació i bosc perennifoli:



I a Canàries, dues fotos: la del bosc humit de laurisilva a la illa de La Gomera i per últim l'escassa vegetació de Lanzarote:

CLIMES DE LA PENÍNSULA

Us poso una sèrie de mapes i imatges; aquelles que ja hem vist a classe.


Mapa general de climes a Espanya


Mapa de precipitacions a Espanya



Mapa de precipitacions de Catalunya

 I aquí teniu els climogrames més significatius dels climes d'Espanya. Fixeu-vos bé en les columnes (precipitacions mes a mes) i en la línia vermella (mitjana de les temperatures de cada mes) i la referència en els eixos de l'esquerra i la dreta respectivament.

Per ordre: clima oceànic, clima mediterrani, clima continental i clima subtropical sec

 

                                

                                                               

                                

                                    

                                                                          

                                   

                                                                          

                                                            

El relleu

El programa de Geografia canvia.

Deixem la part més "internacional" i entrem en la part més nacional-local.
I el primer que hem de recordar és el mapa físic, el relleu.
No només cal conèixer el relleu per si el pregunten directament en un mapa el dia de l'examen (i això és bastant probable en l'examen de +25) sinó perquè és la base per altres temes: climes, riscos, població, economia...

Així que ¡endavant!. Aquí teniu un mapa físic de Catalunya: els noms que hi apareixen són els que cal recordar i ubicar. Poden ser suficients però si teniu memòria i voleu ampliar... cap problema.




I el segon mapa, el d'Espanya. el que us presento aquí té molts noms. No cal aprendre-s`ho tot. Els noms que considero importants són els que us vaig posar a la tasca de setembre. Són aquests:
   

-          Meseta Septentrional, Meseta Meridional

-          Pirineus, Serralada Cantàbrica, Sistema Central, Sistema Ibèric, Sierra Morena,

Serralades Bètiques, Massís Galaic

-          Teide, Mulhacén, Aneto

-          Miño, Duero, Tajo, Guadiana, Guadalquivir, Ebre, Xùquer, Segura

-          Depressió de l’Ebre, Depressió del Guadalquivir,

-          Cap de Creus, cap Finisterre, estret de Gibraltar

-          Illes Balears, illes Canàries

-          Golf de Biscaia, Golf de Cadis, Golf de València, Golf de Lleó

Busqueu-los i ubiqueu-los.



Va bé, de tant en tant, agafar mapes muts i omplir-los.

LA UNIÓ EUROPEA

La UE és una organització que aglutina a 28 països d'Europa. Va néixer l'any 1957 amb el tractat de Roma i amb l'objectiu de establir un territori de lliure circulació de persones mercaderies i capitals, és a dir, suprimir les barreres aranzelàries i les fronteres físiques dins el seu territori. A més a més, hi havia també l'objectiu de mantenir la pau a Europa després de dues guerres mundials que havien destrossat i enemistat molts països europeus. La proposta era clara; canviar confrontació per cooperació.

Potser per haver aconseguit això, la UE va rebre el premi Nobel de la pau ara fa dos anys.

La Unió Europea té els seus orígens en la declaració Schumann i la creació de la Comunitat Europea del Carbó i de l'Acer formada per sis estats el 1951, i en el Tractat de Roma de 1957. Des d'aleshores, la unió ha crescut amb l'admissió de nous estats membres i la creació de diverses institucions supranacionals.
El tractat de Maastricht va establir el nom actual Unió Europea (UE), així com la moneda única, l'euro.



                                   en aquest mapa, falta Croàcia.


  Institucions   (extret de Viquipèdia)

El Parlament Europeu és la "veu del poble". És una de les parts integrants del "cos legislatiu" de la Unió. Està integrat per 785 membres de tots els estats membres proporcionalment amb llur població. Els membres s'elegeixen cada cinc anys pels ciutadans europeus. La funció principal del Parlament és aprovar lleis,

 El Consell de la Unió Europea és la "veu dels estats membres" i és l'altra part del "cos legislatiu de la Unió". És la institució principal per a la presa de decisions de la Unió.Està integrat pels ministres de tots els governs nacionals dels estats membres
  
La Comissió Europea és la branca executiva de la Unió, responsable de fer propostes de llei i del funcionament diari de la Unió.^[25] La Comissió representa i defensa els interessos de la Unió a diferència del Consell que representen els interessos dels estats membres. Per tant, és independent dels governs nacionals i és el motor de la integració europea. Està integrada per vint-i-set membres o comissionats un per cada estat membre, i cadascú amb funcions diferents.
 

Espanya i Catalunya dins la UE

Aquesta informació és de fa uns cinc anys. Quan passi l'actual crisi caldrà veure novament on estem i com ens hem quedat.

Espanya i Catalunya en el context de la Unió Europea

Balanç de l’adhesió d’Espanya a la U.E. El desenvolupament econòmic i social de que gaudeix Espanya és conseqüència, en gran part, del procés d’integració europea. La U.E. Ha afavorit un procés de modernització de molts àmbits de la societat espanyola i ha finançat moltes infraestructures i equipaments .

Efectes de la integració en l’àmbit econòmic •        Des de 1986 Espanya ha rebut importants ajudes econòmiques que han permès un gran creixements dels graus de benestar social, sobre tot les regions més pobres. •        Ha rebut fons de la U.E. per valor del 0,8% del PIB •        La renda per càpita ha pujat del 68% al 98% de la mitjana UE 27 •        El 90% de la inversió exterior a Espanya prové de la U.E. •        La U.E. rep el 70% de les exportacions  i envia el 60% de les import.

La utilització dels fons europeus •        Ha rebut aportacions dels FEDER (Fons Europeu Desenvolupament Regional) •        40% dels Km d’autovia del territori espanyol •        Ampliacions aeroports de Barcelona i Madrid i el metro de Sevilla, Ciutat de les Arts de València, port de Les Palmes... •        Restauració del pati dels Lleons a Granada, reconstrucció del Teatre del Liceu a Barcelona •        Ha creat 300.000 llocs de treballs anuals •        Han permès beques Erasmus i Lingua a 180.000 joves •        Han permès l’ús de la Targeta Sanitària Europea •        El govern d’Espanya sempre a recolzat els projectes d’ampliació de la U.E.

Efectes de la integració en l’àmbit social •        Espanya ha incrementat el seu benestar social •        Ha permès consolidar l’estabilitat política •        És un gran mercat pels productes de la U.E. •        Espanya encara està lluny dels països més avançats, però ocupa una posició de privilegi respecte als de nova integració de l’Europa de l’Est

Catalunya i Espanya a Europa i al món

 

Catalunya i Espanya en el context internacional

Més enllà del tòpic (què és el que he intentat plasmar amb aquesta imatge) us dono informació.
Els esquemes que ara veureu els he adaptat del blog de Socials de l'IES Can Pixauet.
  

     España y Catalunya en el mundo

Posición relativa de España en el mundo •        Una extensión grande, la 51 del mundo •        Una población numerosa, 46 M •        Nivel de desarrollo alto: IDH de 0,949 (16 del mundo) •        Una economía avanzada: nº 11 PIB mundial, un PIB per cápita de 24.000$, por   encima de la media de la U.E. (101,7) •        Importante presencia de multinacionales en A. L.

Presencia en organismos internacionales •        Aislamiento histórico (dictadura Franco) •        Importancia geoestratégica: Guerra Fría y bases americanas, zona intermedia de 3 continentes •        Integración en la OTAN 1981, en la U.E en 1986 •        Participa en la OCDE, FMI, BM, OMC •        Forma parte de los organismos de la ONU (Unicef, Unesco, etc.) •        Realiza misiones internacionales: Oriente Próximo, Balcanes, África…

Proyección cultural •        España, un país donde  convive la pluralidad lingüística •        El castellano tiene una presencia mundial: A. Latina, EE.UU. (Instituto Cervantes…) •        Lengua oficial en la ONU y en la U.E.

La presencia catalana se realiza a través de España y la U.E. •        Forma parte del Comité de las Regiones de la U.E. •        Es zona de recepción de emigrantes (Magreb, A.L. China) •        Presencia de sus ONG en todo el mundo: Barcelona Acció Solidària, Intermon, etc.)

Problemas geoestratégicos •        África: movimientos migratorios, problemas con Marruecos (Sáhara, Ceuta, Melilla, bancos pesca…) •        Forma parte del Fórum Mediterráneo y de la Unión por el Mediterráneo. •        A. Latina: Cumbres Iberoamericanas, acuerdos bilaterales, presencia de multinacionales…

                                             

I també en forma de diapositiva (moltes, això sí) :

http://www.slideshare.net/Txeli/bloc-1-catalunya-i-espanya-a-europa-i-el-mon-7218827 

I ara mirem un parell de mapes.

Aquest és un mapa del G20, és a dir de l'autonomenat  grup de 20 països més (importants, poderosos, influents, amb capacitat de decisió, ...) del món. Estem?

 

En aquest altre sí... perquè com a membre de la UE, sí formem part ( que són els que teniu color blau cel)
                            

LA GLOBALITZACIÓ

Començarem amb un tema que cal tenir molt present en la Geografia actual: aquí teniu un parell d'esquemes que serviran d'aperitiu al que parlarem a classe.

És un tema clau per als que feu Grau Superior. Cada any fan preguntes lligades a la globalització.

Pels de +25 també és important, encara que paradoxalment surt més en els examens de... Història del Món Contemporani.

Nou curs

Benvinguts al curs 14-15 !!

Benvinguts al blog de Geografia del CFA Maria Rúbies.

En aquest blog anireu trobant informació que us ajudarà a seguir el curs i per aquells que no pugueu venir habitualment a les classes, trobareu els esquemes amb els que treballo a classe.

Esquemes finals: urbanisme

Aquí teniu alguns exemples més que, en funció de la pregunta el dia de l'examen podrieu posar.

He intentat posar exemples que no siguin Barcelona o Madrid. Si es posen, aleshores cal concretar les àrees d’aquestes ciutats de les quals parlem

	Exemple  Catalunya	Exemple Espanya
Periurbà	Montigalà (Badalona)	Entre Madrid i Alcalà de Henares
Suburbà	Barris de Sant Joan Despí Valldoreix	Las Rozas (Madrid)
Rururbà	Zones del Baix Llobregat (entre Gavà, Viladecans i El Prat)	Afores de Monzón
Ciutat compacta (hàbitat concentrat)	Mataró	Centre antic Vitòria
Ciutat difusa (hàbitat dispers)	Badia del Vallés	Àrees de creixement de Vitòria
Àrea metropolitana	Barcelona	Madrid, Bilbao
Morfologia radial	Tarragona (a partir de la Plaça Imperial Tarraco)	Vitòria (radial concéntrica) Burgos
Morfologia ortogonal	Barcelona (eixample)	Madrid (barrio Salamanca) ensanche San Sebastián
Morfologia irregular	Casc Antic (Barcelona, Girona)	Toledo
Funció residencial	Sant Cugat	Guadalajara
Funció residencial secundària	Sant Vicenç de Montalt Alp	Navacerrada Castrourdiales
Funció administrativa	Qualsevol capital de comarca	Vitòria
Funció comercial	La Roca La Jonquera	Canàries (puerto franco)
Funció cultural	Figueres (museu Dalí)	Granada
Funció turística i d’oci	Lloret Salou	Benidorm Marbella Sevilla
Funció industrial	Sabadell  Terrassa	Irún
Funció educativa	Bellaterra	Salamanca
Funció religiosa	Montserrat (però no és ciutat)	Santiago de Compostela
Funció militar	Sant Climent Sescebes (seu antic CIR)	Jaca
Emplaçament d’una ciutat	Barcelona (mar) La Jonquera (frontera) Tortosa (al costat del riu Ebre) Igualada (creuament de camins)	Zaragoza, Toledo (al costat del riu) Tui (al costat del riu i fent de frontera) Morella (dalt d'un turó) Jerez
Ciutat d’origen romà	Tarragona	Zaragoza
Ciutat medieval	Montblanc	Toledo, Burgos
Ciutat edat moderna		Madrid
Ciutat contemporània	Badia del Vallés	Móstoles