Uff..

Diuen que després de la tempesta sempre ve la calma... ànims a tots els que esteu amb èxamens!!

La pintura de la humanitat

la bellesa de la màgia

Fent un parèntesis en les vacançes estudiantils (perqué entre dinars, sortides, festes señalades un te poc temps) me començat a interessar en la màgia, així que quan tinc temps lliure em posu a fer trucs de màgia amb les cartes... realment es apassionant.
Us deixo un video de màgia (no meu clar... però espero arribar a fer algun dia ejej).Que ho gaudiu!:

"El tipus de filosofia que un escull depèn del tipus d'home que és, ja que un sistema filosòfic no és un atuell mort que es pugui agafar o deixar al nostre albir, sinó que està animat per l'ànima de l'home que el posseeix."Fichte

Jugant amb el cel

Llibre d'estil II

Ara faré un anàlisi general del llibre d'estil del diari El 9 Nou, seguint l'estil de l'anàlisi anterior. El llibre que faig referència fou escrit per Eusebi Coromina, redactor en cap del 9 Nou, consta de 332 pàgines i va estar publicat a l'editorial Eumo ( Editorial dels Estudis Universitaris de Vic) l'any 1995.
La informació establerta en aquest llibre d'estil es tracta diferent del de l'AVUI. Està dividit en deu blocs:

1. Gèneres periodístics
2 Model de llengua
3 Signes de Puntuació
4. Cursiva, cometes dobles i signes, les citacions.
5 Apòstrof
6. Majúscules i minúscules
7. Números, xifres i lletres.
8. Qüestions de Normativa
9. Abreviacions: sigles, acrònims, símbols, abreviatures i inicials
10. Vocabulari d'observacions i aclariments

Aquests deu blocs estan encapçalats per un pròleg de Jordi Molet, director d' El 9 Nou, on exposa que el motiu de creació d'aquest llibre d'estil fou perquè ajudés a solucionar nombroses qüestions de manera coherent, sobretot aquelles que es relacionen amb la transmissió d'informació mitjançant un llenguatge clar, precís, concís, adequat als textos periodístics. El llibre d'estil doncs, va sorgir de la iniciativa de promoure l'elaboració d'un manual que reculli i concreti pautes d’ús de la llengua per a l'estàndard escrit i altres convencions, relacionades amb els gèneres i amb les normes generals de redacció periodística. Al llarg d'aquests deu blocs es presenten uns criteris per a la selecció d'aquells elements lingüístics que faciliten la transmissió d'informació a través d'un llenguatge eficaç i dóna indicacions sobre tipografia i altres convencions com la cursiva, la negreta, les fotografies, etc. necessàries per ordenar i unificar coherentment els sistemes expressius que determinen un estil periodístic.
Així doncs, tal i com exposa Jordi Molet, el manual no pretén ser un manual de gramàtica ni un diccionari convencional sinó una proposta d'un model de llengua per ala redacció de textos de registres formals, especialment periodístics elaborats a partir de les normes gramàtiques. Tot i així, com també s'explicava al llibre d'estil de l'AVUI, aquest llibre d'estil és un model obert, adaptable i modificable.

Aquesta vegada no faré una visió general del llibre d'estil com vaig fer amb el llibre de l'AVUI sinó em centraré en aquells aspectes que difereixen de l'altre llibre d'estil. Primer m'agradaria destacar l'apartat dels gèneres periodístics on s'explica la notícia, els reportatges, les entrevistes, les crítiques, els articles d'opinió, les editorials, i les cartes al lector). Crec que aquesta informació és molt útil pel lector per saber quin és el tractament i els paràmetres establerts de cada gènere.
El llibre d'estil també tracta temes molt interessants com la titulació ( que ha de ser clara, concisa, concreta, que fugi de l'exageració i el sensacionalisme) o les fotografies (que han de ser tractades com un complement informatiu, i cada pàgina de les seccions informatives s'han d'incloure com a mínim una) i les fonts d'informació. Dedica extensament apartats sobre el punt, les cometes, la coma, apòstrofs, els números etc. que en canvi l'AVUI només fa de passada. Igual que l'AVUI el llibre està ple d'exemples que ajuden a entendre el bon ús dels termes i conceptes, i faciliten la redacció i la comunicació que es doni amb el lector del diari. Els annexos que fa servir l'AVUI, el 9 Nou els incorpora en el punt 8 de Normativa. Finalment, per acabar té una extensa guia de vocabulari molt més completa, clara i fàcil de llegir que la de l'AVUI.

Personalment a mi m'ha agradat molt més aquest llibre d'estil que el l’AVUI perquè considero que és molt més clar i entenedor, accessible i manejable, característiques molt importants per un llibre d'estil, ja que ha de ser una eina fàcil i útil per qualsevol periodista.

Llibre d'estil I

Avui hem disposo a comentar el llibre d'estil del diari AVUI que fou publicat per l'Editorial Empúries l'any 1997 a Barcelona. Aquest llibre d'estil es presenta com un intent de configurar un model de llengua de l’estendard de masses, on s'esbossen les línies generals del que ha de caracteritzar el registre periodístic. El llibre està format per 294 pàgines i la presentació va a càrrec de Ricard Fité. En aquesta presentació R. Fité exposa que la seva idea d'un model lingüístic apte per un diari és aquell que, seguint com a model de referència la normativa de l' Institut d'Estudis Catalans tingui també en compte els usos més generals del parlant. Considero que és molt interessant la seva reflexió perquè mostra durant aquests anys s'ha buscat una concepció uniforme de la llengua(culte, enciclopèdic, literari), però ara aquesta concepció ha esdevingut insuficient, així que el procés de normalització lingüística ha anat avançat i ha donat lloc a diversos registres lingüístics adequats a cada situació. Aquest llibre d'estil doncs pretén presentar una mínima informació sobre la correcció lingüística, referida sobretot a aquells punts de la normativa que causen més errors. Tot i així, sempre tenint en compte que un llibre d'estil no es pot donar mai per acabat i sempre pot ser millorable i ampliable.
Aquest llibre d'estil està format per tres blocs principals destacats i uns annexos:

El primer bloc fa referència al model de llengua i es desglossa amb tres criteris importants:

- el registre lingüístic ( on tracta sobre l'estil del llenguatge, el lector que va destinat i el llenguatge utilitzat).
- els criteris lingüístics ( fent referència a la normativa lingüística, l'ús de pronoms febles, plurals, femenins, ser/estar etc).
- les maneres d'escriure ( on parla de la forma més correcte d'escriure).

Aquest apartat és molt important perquè s'exposa les intencions d'un llibre d'estil: tothom qui emet un missatge vol garantir que arribi el seu receptor per tant té en compte sempre a qui s'adreça, encara que això es faci inconscientment. El llibre d'estil constitueix la racionalització del procés inconscient de tria, de tal manera que es converteix en una proposta conscient que dóna prioritat a una part de la llengua, i així assumeix un estil propi, una estilística, tot i que no s’oposa al concepte de normativa.

El segon bloc és el que fa referència a les normes de redacció, és a dir, tot el que incumbeix les sigles ( que han d'anar en català ex: PNV i no PNB), acrònims, xifres ( s'usen lletres quan no passin una paraula. ex: zero, els altres en canvi van amb número exemple 87) topònims apòstrof etc.

És interessant les explicacions que donen sobre l'extensió de les frases ( que han de ser curtes, màxim 20 paraules, i d'estructura simple), i sobretot cal evitar el ús abusiu de subordinades, sobretot de relatiu. He trobat curiós les llistes que fan sobre quins termes són més habituals utilitzar que d'altres com per exemple "aficionat" per "afeccionat", "enviar" per "transmetre", "divertir-se" per "gaudir" o la supressió d'arcaismes com "fins i tot" per "àdhuc", "tots dos" per "ambdós" o "perquè" en canvi de "puix que".

El tercer bloc és un recull de vocabulari de dubtes molt interessant sobre el significat de diferents termes, el seu origen etimològic.

Per acabar m'agradaria ressaltar els 3 annexos que s'adjunten al final del llibre d'estil fent referència a les transcripcions, i els termes i expressions inacceptables, acceptables ( que ajuden a tenir una visió més concreta de l'estil de redactar que s'ha d'utilitzar).
Considero en general que és un bon llibre d'estil, ja que no només ajuda a tenir una visió més clara de l'estil del diari sinó que també ajuda a millorar el propi estil del periodista i fa més proper al lector perquè se li exposa una informació la més clara, i precisa possible.