Emigració

Dos mapes pel que fa a l'emigració a escala mundial:
Es veu clarament els països que guanyen població per aquest concepte (elks de nordamèrica, Europa Occidental, els rics del golf Pèrsic i Auistràlia) i els que perden (nombrosos africans excepte Sudàfrica) de centre i suramèrica i alguns d'Àsia.







I pel que fa a casa nostra,

1- Evolució del percentatge d'estrangers a Espanya:





2.  Origen dels immigrants:


3. Distribució: queda clar que a la zona mediterrània és on el percentatge és més alt.

Població (2)

Quan parlem d'estructura de la població, la mostrem de forma evident amb les piràmides de població´.
Fixeu-vos en les següents; són els models clàssics.




Què podem veure de cada? Moltes coses.

Expansiva: alta natalitat, alta mortalitat, esperança vida curta, població jove, país subdesenvolupat.
Progressiva: és una evolució de l'anterior a partir del de3senvolupament industrial d'un territori.
Estable: Ha baixat la taxa de natalitat i mortalitat i ha augmentat l'esperança de vida.
Regressiva: Pròpia de societats desenvoluopades (alguns països de la Europa Occidental estem aquí).                      Població adulta; molt baixa natalitat i mortalitat. No hi ha creixement natural.

Si ho concretem en païssos podem veure:



La de Catalunya i la d'Espanya es semblen molt a la d'Alemanya.

I fixem-nos en rarese com aquestes produides per una emigració masculina molt forta:

                          

Població a Espanya i a Catalunya

Aquí us passo una sèrie de mapes i gràfics sobre la població a Espanya i a Catalunya

1- Mapa de la densitat de la població per províncies.

2- Mapa de la densitat: Madrid al centre i la perifèria mediterrània són les zones més poblades.

3- Piràmide de la població espanyola ( i sobreposada la previsió a 2018) ;sóm un país amb poca
     natalitat i molt alta esperança de vida. La nostra societat envelleix.

4- Variació de la població espanyola (i predicció de futur: perdem població)

5- Mapa de les emigracions a Espanya fins 1970: emigracions exteriors (a Sudamèrica en el canvi
    del segle XIX al XX i a Europa durant les dècades de 1950-60 i 70) i interiors (del camp a la ciutat,     de moltes regioins a Catalunya i en menor proporció a Madrid i al Nord).

6- Densitat a Catalunya: la distribució és molt irregular i entorn de l'àrea metropolitana de Barcelona.

POBLACIÓ MUNDIAL

Teniu aquí una primera gràfica per veure l'evolució de la població mundial. La conclusió és evident: el món ha augmentat molt en els últims cent anys i la previsió d'augment es manté.

Pel que fa a la distribució, aquí tenim un mapa i es pot veure clarament quines són les arees més poblades del planeta i com més de la meitat de la població viu en el sud i est d'Àsia.




I pel que fa a la taxa de natalitat, constatem el que ja sabiem: la taxa és baixa en els països rics i alta en els pobres

CANVIS EN EL TEMARI

                                                 ¡¡ATENCIÓ!!

Dijous passat, la Universitat va fer canvis en els temaris d'algunes de les matèries: Literatura, Química, Estadística i GEOGRAFIA.

No són canvis que modifiquin absolutament el temari anterior, sinó que l'amplien. Si en l'anterior veiem els aspectes geogràfics aplicat a a Catalunya i a Espanya, ara això s'ha ampliat a escala planeta.

Degut a això he cregut oportú fer canvis en els dossiers que us acabeu de descarregar (desembre i gener) per poder aplicar ja les modificacions.

 A partir del dimecres 9 de desembre  ja estaran a punt. Demaneu-me'l.  Pablo


I aquí teniu el nou temari:

1. Globalització i desenvolupament

- La globalització: conceptes bàsics i paraules clau

- Desenvolupament i desigualtat en el món contemporani

- Els grans fluxos a escala planetària

- Espanya i Catalunya en els contextos geopolític, geoeconòmic i cultural mundials

2. Medi ambient i societat

- La biodiversitat del planeta (els paisatges)

- El clima i les aigües continentals

- El canvi ambiental global

- Els usos del sòl

- Els desafiaments de la natura: conflictes i riscos ambientals

- L’explotació dels recursos naturals: l’explotació del territori

- Medi físic a Catalunya i a Espanya

3. Població

- Evolució de la població i prospectiva

- Estructura de la població

- Diversitat cultural i cohesió social

- Sistema migratori mundial

- Noves pautes migratòries a Catalunya i a Espanya

4. Poblament i sistema urbà

- Evolució del poblament rural i urbà

- Un món urbanitzat i multicultural

- Ciutats i territori: morfologia i funcions urbanes

- Dispersió urbana i conflictes territorials

- La gestió urbanística i el planejament territorial

- Les grans regions urbanes

  

5. Organització econòmica del món

- Creació del sistema món

- Canvis actuals en el sistema econòmic

- Producció d’aliments: agricultura comercial i agricultura de subsistència

- Dinàmiques de localització industrial en ell món

- L’explosió del consum

- Una economia de serveis

6. Activitats econòmiques i territori a Catalunya i a Espanya

- L’espai rural: evolució i transformació

- Els espais industrials, dinàmiques del teixit industrial g

- Noves economies. Cap a una indústria del coneixement

- L’activitat turística

- Els transports, les comunicacions i l'articulació del territori

7. Organització política territorial

- Identificació grans àmbits geopolítics i econòmics

- Les organitzacions internacionals i les institucions supranacionals

- Els diferents models d’estat

- Unió Europea (creació i organització)

- Organització territorial a Catalunya i a Espanya

- Participació ciutadana

LA POBLACIÓ

Del tema de la població a Espanya i a Catalunya, començaré per posar-vos unes definicions clau i a continuació,  la clàssica gràfica del model de transició demogràfic, amb un afegit d'explicació simple i ràpida en colors i amb l'exemple inferior (i simpàtic) del model de família en cada fase.


                                                      DEFINICIONS:

Creixement vegetatiu

També anomenat creixement natural. És la diferència entre la taxa de natalitat i la taxa de mortalitat, sense tenir en compte les migracions.

Esperança de vida
Perspectiva mitjana de durada de la vida d'una persona. És la mitjana aritmètica dels anys que teòricament, per a cada edat, poden arribar a viure els habitants d'una àrea determinada, tenint en compte la taula de mortalitat.

Mortalitat
Relació del nombre de defuncions comptabilitzat en períodes anuals. La mesura demogràfica més elemental de la mortalitat és la taxa bruta de mortalitat, que relaciona el nombre de defuncions d'un any amb la població mitjana a la meitat de l'any esmentat. És costum de calcular aquesta taxa per mil habitants. 

Mortalitat infantil 

Relació entre el nombre de nens de menys d'un any morts, respecte al nombre total de naixements haguts durant un any. 

Natalitat

Concepte demogràfic que en sentit estricte fa referència a una taxa, la taxa bruta de natalitat, que hom obté dividint el nombre anual de naixements esdevinguts en una àrea determinada per la població mitjana d'aquell any. Normalment la taxa és donada en tant per mil.

Saldo migratori

Diferència aritmètica entre els fluxos d'entrades (immigració) i de sortides (emigració) en una determinada població.

Emigració

Moviment migratori des del punt de vista de la procedència o partença dels migrants. És, doncs, l'abandó, per part d'un contingent relativament nombrós d'individus, de llur lloc normal de residència,

Immigració

Moviment migratori vist des de la perspectiva del lloc d'arribada dels migrants.

I la clàssica gràfica de la transició demogràfica:

RISCOS MEDIAMBIENTALS

                                RISCOS MEDIAMBIENTALS

 

               ·      Meteorològiques: aiguats, fortes nevades, pedregades,  incendis,

                                        temporals de vent,

D’origen natural :

                ·      Geològiques: esllavissaments, allaus, terratrèmols

                ·      Climatològiques: sequeres, desertificació

 

·      Tecnològic: vessaments, fuites, radiacions, contaminació

D’origen antròpic :

           ·      Associats a fenòmens naturals: incendis

Mireu ara aquests mapes. el primer, de risc d'incendi (data d'agost) el segon d'aiguats (finals d'estiu i principis de tardor i el tercer de terratrèmols)

Els recursos a Espanya i a Catalunya

Mirem aquestes gràfiques de producció i consum d'energia a Espanya:



   

Gràfic del consum d'energia segons el ministeri d'Indústria, 2012

                                

Els recursos

Recurs natural:

                            
                              
                                
                                


                                      

                                  

                               

REGIONS BIOGEOGRÀFIQUES

Sota aquest concepte (regions biogeogràfiques) hem de relacionar la vegetació i l'espai que ocupa: això te molt a veure amb el clima i les unitats de relleu d'Espanya.

D'aquest tema us posaré un mapa i unes quantes fotos il·lustratives dels diferents paisatges.

Penseu que a efectes biogeogràfics, els climes mediterrani i continental de la península en formarien part d'una mateixa regió biogeogràfica, dominada per una vegetació d'arbres de fulla perenne; pi, alzina i alzina surera (alcornoque en castellà) i matolls.



I ara les fotos de paisatges:
Paisatge oceànic: prats, i bosc caducifoli (castanyers, faigs, roures ....)




A la tardor, s'aprecia en aquests climes el canvi d'estacions





Paisatge de muntanya: coníferes (pi negre, abets i prats) i també caducifoli

A continuació, imatges del paisatge continental i mediterrani: menys vegetació i bosc perennifoli: alzines en la primera foto i pins en la segona (Collserola)





Matolls a la zona del Garraf


I a Canàries, dues fotos: la del bosc humit de laurisilva a la illa de La Gomera i per últim l'escassa vegetació de Lanzarote:

ELS CLIMES D 'ESPANYA I CATALUNYA

Us poso una sèrie de mapes i imatges; aquelles que ja hem vist a classe.


Mapa general de climes a Espanya




Mapa de precipitacions a Espanya





                          
Mapa climàtic català: fixeu-vos que  com més acotem el mapa, més precisió tenim. I més noms: anomena  mediterrani continental al que a vegades diem d'interior, o continental. I el mateix amb mediterrani de muntanya.

Fixeu-vos també que el clima de la Vall d'Aran l' anomena atlàntic (i que en tot cas jo anomenaria d'atlàntic de muntanya o atlàntic-alpí).


Mapa de precipitacions de Catalunya

 I aquí teniu els climogrames més significatius dels climes d'Espanya. Fixeu-vos bé en les columnes (precipitacions mes a mes) i en la línia vermella (mitjana de les temperatures de cada mes) i la referència en els eixos de l'esquerra i la dreta respectivament.

Per ordre: clima oceànic, clima mediterrani, clima continental i clima subtropical sec i de muntanya

                                

                                                               

                                

                                    

                                                                          

                                   

                                         Vielha