RESUM FINAL (I)

Un cop hem acabat el temari, us passo uns resums. Crec que valen tant per als de +25 com als de GSuperior. Veureu que el que pretenen no és donar-vos tota la informació de cada tema (això ja ho he intentat a les classes, fitxes i en els capítols anteriors d'aquest mateix blog) sino una idea bàsica de cada tema de manera que us ajudi a encarar-lo millor.

 De moment aquí teniu els quatre primers temes.

1. Globalització i desenvolupament

Definició: procés d’interconnexió financer, econòmic, polític, social i cultural a tot el planeta afavorit per l’extensió de l’economia de mercat lliure (capitalisme) i del comerç, les noves tecnologies (internet, mòbils)  i l’abaratiment dels transports.

Actualment podríem fer una divisió del món com aquesta:

·        Països/regions centrals  (o països del Nord o rics): EUA, UE, Japó, Austràlia, Canadà.

Característiques: Desenvolupats industrialment i tecnològicament, alta productivitat, controlen el comerç.

·        Emergents (BRICS): Brasil, Rússia, Xina, India, Sud-àfrica (i  també Turquia, Mèxic, Argentina, ...)

 Característiques: Creixement accelerat del seu PIB i molt  poblats.

·        Perifèrics  (o països del sud o pobres): majoritàriament a Àfrica.

Característiques: Poc tecnificats i industrialitzats, depenen del comerç internacional, molt endeutats.

També cal recordar l’extensió de les empreses a nivell mundial i la proliferació d’organitzacions supranacionals que afavoreixen la interacció dels seus països membres (UE, G20, ...) i l’increment dels fluxos turístics.

2. Medi ambient i societat

El planeta presenta una diversitat paisatgística, climàtica i biològica molt gran. Des de climes freds (polar, muntanya) fins a climes càlids (desèrtics, tropicals, equatorials) passant per climes temperats (mediterrani, oceànic, continental) amb múltiples combinacions de temperatura, precipitacions, fauna i vegetació. L’aigua representa més del 70% de la superfície del planeta.

L’ésser humà  (homo sapiens) és l’espècie que més ha poblat, aprofitat  i influït, transformat/modificat sobre el medi ambient i el paisatge. És el principal responsable de l’extinció de moltes espècies, la desolació de molts paisatges i l’aprofitament de tot tipus de recursos. Actualment, i degut a la forta industrialització i a l’augment espectacular en els últims 50 anys de la seva població, també sembla que està provocant (o accelerant) un canvi climàtic: la temperatura a escala planetària augmenta (efecte hivernacle) i això provoca sequeres, desertització, augment del nivell del mar com a conseqüència de la fusió dels gels polars i la pèrdua global de molta diversitat biològica.

S’aprofita el paisatge des de la vessant agrícola (producció d’aliments) , pesquera (captura) i extractiva: roques , minerals de tot tipus (en especial el carbó) i hidrocarburs (petroli, gas) per produir energia. En molts casos aquesta energia és no renovable (finita) i contaminant, mentre que les energies netes i  renovables (eòlica, solar, geotèrmica...) encara estan poc desenvolupades . Aquest sistema econòmic agreuja els problemes mediambientals.

La mateixa diversitat climàtica genera  situacions extremes d’origen tant natural com antròpic de diversos orígens (huracans, temporals, terratrèmols,incendis, tsunamis....) que suposen un risc mediambiental clar però també amb conseqüències per a l’esser humà.

Usos del sòl: agrari, forestal, industrial, extracció, urbà,  protegit.

I quatre mapes per recordar noms:

                           

 

3. Població

La població mundial està per sobre dels 7.000 milions de persones. Fa 50 anys era 1/3  de l’actual.

                                 
                                       

La distribució és molt desigual. A escala mundial (la meitat viuen al sudest d’Àsia), també a Espanya (el centre, excepte Madrid  està poc poblat,  la gent viu més a  la perifèria : costa cantàbrica i especialment mediterrània) . A Catalunya la majoria de la població viu a l’àrea metropolitana de Barcelona.

A Espanya i a Catalunya tenim una taxa de natalitat i de mortalitat baixes, una alta esperança de vida ( passa tot el contrari en un país del tercer món) i per tant una població cada vegada més envellida.

L’altre fenomen a considerar és el de les migracions. Tradicionalment Espanya ha estat un país emissor (a Amèrica en el XIX-XX, a Europa Occidental en els 1950-70), mentre que Catalunya n’ ha estat d’acollida de les regions més agrícoles d’Espanya (anys 50-70). A partir dels anys 85-90 van començar a arribar a Espanya molts emigrants tant de Sudamèrica com d’Àfrica (magrebins i subsaharians), Àsia (Pakistan, Xina) , est d’Europa (antiga URSS, Rumania,) o dels països de la UE (Itàlia).

A escala mundial també es repeteix l’esquema: EUA i la UE són actualment les zones receptores del món d’un fenomen que és consubstancial a la història humana i que ha tingut altres camins en èpoques passades.

4. Poblament i sistema urbà

Un dels fenòmens a escala mundial més significatius dels últims decennis és el procés d’urbanització. Cada vegada, a tot els països ,més persones deixen el camp i van a viure a les ciutats. Això és molt evident ara als països del tercer món o emergents  (Lagos, Dacca, C. Mèxic, Shanghai, Jakarta, Bombay, Sao Paulo,...) i en molts d’aquests casos, l’augment de la població és superior a la capacitat de les administracions de regular i organitzar els espais urbans: proliferen barris sense la infraestructura bàsica i la morfologia urbana torna a la irregularitat típica de les ciutats antigues i medievals.

Les ciutats han crescut (i estan creixent) de forma que el paisatge urbà s’ha anat modificant constantment:  metròpolis, conurbacions urbanes, àrees metropolitanes, espais periurbans, suburbans, o rururbans són noves realitats que estan en contínua transformació.

Si relacionem aquest creixement amb les migracions dels últims decennis i el procés de globalització, ens trobem amb grans ciutats multiculturals (Nova York, Londres, París, Berlín, Barcelona), segregades espacialment per questions ètniques i socioeconòmiques.

Morfologia: Radiocèntrica, ortogonal (o reticular) i irregular.

Funcions bàsiques: político-administrativa, comercial, financera, residencial, industrial i cultural.

Examen de +25

Us penjo l'examen del simulacre de Geografia +25 corregit a partir de les millors de les vostres respostes.

Aquesta prova consta de dues parts. En la primera part, responeu a TRES de les cinc qüestions proposades i, en la segona part, trieu UNA de les dues opcions (A o B) i responeu a les quatre qüestions de l’opció triada.

 PART 1 Responeu a TRES de les cinc qüestions proposades. [6 punts: 2 punts per qüestió]

1. Digueu a quines ciutats corresponen les lletres del mapa.

A: Girona      B:  Reus      C:  Manresa      D:  Lleida      E:  Sabadell / Terrassa

 

 

 2.  Digueu a) quins són els cinc dominis climàtics més estesos a Espanya i b) altres cinc dominis climàtics que no es donen aquí, tot posant un exemple de país, regió o ciutat en què són característics (en a i b)

a)  Mediterrani: Barcelona

     Continental: Madrid

     Oceànic: Santander

     Muntanya: Pirineus

     Canari: Illes Canàries

                b)  Tropical: Illes Hawai

                    Desèrtic: desert Sahara

                    Polar: Antàrtida

                    Equatorial: Ecuador

                    Monzònic: Índia

 3. Digueu: a) què és una font d’energia primària i poseu-ne dos exemples i b) digueu una  característica positiva i una negativa d’aquest tipus d’energia

a) és aquella que s’obté directament de la natura i no necessita d’un procés de transformació

b) poden ser energies netes (solar, eòlica) o contaminants (petroli, carbó)

 4. Digueu: a) què és el saldo migratori i b) esmenteu dos períodes de la història d’Espanya dels dos   darrers segles en què va ser negatiu.

a) es la diferencia entre emigrantes e inmigrantes en un país durante un período de tiempo.

b) 1939. Final de la Guerra Civil

    1950-60 . Búsqueda de trabajo en Europa Occidental

5. Expliqueu a) què és el G20, quin tipus d’organització supranacional és i b) poseu exemples d’altres dues organitzacions supranacionals que es mouen en àmbits diferents (i citeu aquests àmbits d’actuació)

a) es la agrupación de países más ricos y poderosos (G8) más los emergentes que están en el   camino. Se reúnen para asesorar sobre  cuestiones y encontrar soluciones a los problemas económicos.

b) OPEP: organización de Países Exportadores de Petróleo

   UA: Unión Africana

PART 2 Trieu UNA de les dues opcions (A o B), de la qual heu de respondre a les qüestions corresponents. [4 punts: 1 punt per qüestió]

OPCIÓ A Observeu atentament la imatge i responeu a les QUATRE qüestions següents.

1. Digueu: a) quin  tipus d’activitat practiquen i a on es podrien trobar i b) característiques principals d’aquest tipus específic d’activitat.

a)      Agricultura de subsistència.

La podríem trobar a Indonèsia

b)      És una activitat del sector primari i en aquest cas, sembla una agricultura de subsistència on la mecanització es mínima o inexistent i la productivitat, baixa.

c)       Està dedicada al consum propi i a la venda en el mercat local, no pas global.

2. Esmenteu  si es practica a Espanya de la mateixa manera. I argumenteu –lo  i b) quan es va produir el canvi de tendència i com s’anomena el model agrícola imperant aquí.

a)  No, en España  se practica una agricultura comercial, de gran producción, gracias a los  avances tecnológicos (maquinaria, sistemas de riego,...) que permite un gran excedente de producción para su posterior venta en los mercados.

b) Agricultura comercial o de mercado. A partir de 1955-60

3. Digueu quin percentatge de població es dedica a aquesta activitat en un país del tercer món i en un   país dels anomenats “centrals” (a i b) les raons d’aquesta diferència.

a) un 60% de la població. En els països del tercer món, la indústrialització no ha arribat de manera significativa així que el sector secundari no crea ocupació i això fa que el terciari no sigui el més important

b) Países centrales. Entre el 5 y el 10 %. El avance tecnológico hace que muchas personas hayan dejado el campo para pasar a la industria y al sector servicios que predominan en las ciudades.

 4. Esmenteu (a i b) dues regions espanyoles i dues zones a Catalunya amb producció agrícola   important   i quins productes destaquen.

a) València (Taronges)

     Rioja  (vi)

 

b)  Penedés (raïm)

     Delta de l’Ebre (arròs)

OPCIÓ B Observeu atentament la imatge i responeu a les QUATRE qüestions següents.

1.         Digueu: a) a quin recent esdeveniment es refereix  i lloc d’Espanya on es va celebrar i b) en quin sector econòmic cal situar aquesta activitat. Justifiqueu la vostra resposta.

a)      És el Congrés de Telefonia Mòbil, que es celebra a Barcelona i L’Hospitalet (Fira de Barcelona)

b)      Sector terciari, doncs les noves tecnologies estan enquadrades en aquest sector i una fira és per definició comercial.

2.         Digueu: a) dues avantatges que se’n deriven per a la ciutat que ho organitza i b) algun inconvenient.

a)      - Benefici econòmic per a la ciutat: el gran nombre de participants fa una despesa econòmica per a la ciutat que ho organitza (i genera llocs de treball)

-          La imatge positiva que projecta per a la ciutat

b)      -  Pot provocar alguns inconvenients a la població local (embussos,...)

     -   Els llocs de treball que genera són de durada molt curta.

3.  Argumenteu si aquest esdeveniment es pot entendre dins del concepte de procés de globalització i poseu exemples.

La globalització és un procés d’interconnexió mundial en els àmbits econòmics, polítics, social, influenciat en gran part per les noves tecnologies i que té com a model econòmic el capitalisme. Així que aquest esdeveniment encaixa perfectament en el model globalitzador ja que és una fira d’àmbit mundial, totalment lligada al capitalisme (el seu objectiu és vendre) i les noves tecnologies són el centre, la part més important.

4. Citeu a)dos altres esdeveniments similars  que es celebren anualment a Espanya i digueu a quina localitat (que no siguin la mateixa ni Barcelona) i b) citeu com s’anomena a aquest tipus de turistes i poseu exemples de dos altres tipus de turisme que no siguin el de “sol i platja”.

a) ARCO, Fitur (Madrid)

     Festival internacional de Cinema de Sant Sebastià o de Sitges

  b)  Turisme de negocis.

     Turisme cultural, turisme verd, turisme esportiu.

Organització política (II) : l'estat espanyol

Unes quantes consideracions sobre el tema:

• Amb la mort de Franco (1975 ) s' inicia el procés de transició política de la dictadura a la democràcia que culmina amb l’aprovació de la Constitució el 1978.Aquesta defineix Espanya com un estat social i democràtic de dret, i la forma de govern és la monarquia parlamentària (el rei regna, però no governa).
•  
• En el sistema polític espanyol La Constitució és la llei fonamental del país. Estableix la sobirania nacional i la separació de poders.Ara bé, la democràcia espanyola no és directa sinó representativa. Els majors de 18 anys voten i deleguen en uns representants.
• 
  
• . A Espanya hi ha quatre tipus de convocatòries electorals:• Eleccions generals (Congrés -President del govern,Govern- i Senat).• Eleccions autonòmiques (Parlament -President, Govern-).• Eleccions municipals (Ajuntament -Alcalde, Govern municipal-).• Eleccions europees (Parlament europeu).

La Constitució de 1978 estableix una via intermitja entre l'estat unitari i el descentralitzat. Espanya és un “Estat unitari,amb autonomia de les nacionalitats i les regions”.LEstat és unitari, car la unitat nacional és un principi suprem de la constitució, però a la vegada és descentralitzat, ja que el principi d’autonomia s’aplica a tots els nivells (autonòmic,provincial i municipal).El títol VIII, “sobre l’organització territorial d’Espanya”,estableix que Espanya s’organitza territorialment en municipis, províncies i CCAA. Així, a Espanya conviuen 3 tipus d’administració pública, la local, l'autonòmica i la central .

trobareu una ampliació molt acurada a :

http://es.slideshare.net/jordimanero/unitat-15-organitzaci-poltica-i-territorial-despanya-i-catalunya

La divisió provincial és de 1833.

                 

La divisió en Comunitats Autònomes (17)  és de la Constitució de 1978.

           

  

A Catalunya, la organització territorial es basa en les comarques (42), comptant el Moianès

I aquí teniu el projecte del Parlament: una divisió en 7 vegueries.

I pel que fa a la Unió Europea, les divisions sóncomplicades doncs cada un dels 28 països té un sistema propi. La divisió europea, a efectes estadístics i administratius és:

estatals/regionals, (NUTS 1) regionals  autonòmiques (NUTS 2) , provincials/departamentals (NUTS 3).

Aquí teniu el mapa NUTS 2, que a nivell espanyol coincideix amb les CCAA.

Organització política territorial (I)

Mireu aquests esquemes estrets de:
http://es.slideshare.net/sararm31/los-estados-del-mundo-42770176