diumenge, 31 de gener del 2016

LES CIUTATS (II)

Exemples per posar el dia de l'examen a l'entorn de diversos conceptes d'urbanisme.

He intentat posar exemples que no siguin Barcelona o Madrid. Si es posen, aleshores cal concretar les àrees o barris.

Exemple  Catalunya
Exemple Espanya
Exemple món
Periurbà
Montigalà (Badalona)
Entre Madrid i Alcalà de Henares

Suburbà
Barris de Sant Joan Despí
Valldoreix
Las Rozas (Madrid)

Rururbà
Zones del Baix Llobregat (entre Gavà, Viladecans i El Prat)
Els afores de Monzón

Ciutat compacta
(hàbitat concentrat)
Mataró
Centre antic Vitòria

Ciutat difusa
(hàbitat dispers)
Badia del Vallés
Àrees de creixement de Vitòria

Àrea metropolitana
Barcelona
Madrid, Bilbao
Paris 
Megalòpolis


Tokio-Yokohama
Sao Paulo
Morfologia radial
Tarragona (a partir de la Plaça Imperial Tarraco)
Lleida 
Vitòria (radial concéntrica)
Burgos

Moscou
Barri del arc triomf a Paris
Morfologia ortogonal
Barcelona (eixample)
Madrid (barrio Salamanca)
ensanche San Sebastián
Manhattan
Lima
Morfologia irregular
Casc Antic (Barcelona, Girona)
Toledo
Marràqueix
Funció residencial
Sant Cugat
Guadalajara
New Heaven
Niza
Funció residencial secundària
Sant Vicenç de Montalt
Alp
Navacerrada
Castrourdiales

Funció administrativa
Qualsevol capital de comarca
Vitòria
Washington
Brussel·les
Funció comercial
La Roca
La Jonquera
Canàries (puerto franco)
Andorra
Funció cultural
Figueres (museu Dalí)
Granada
Florència
Funció turística i d’oci
Lloret
Salou
Benidorm
Marbella
Sevilla
Venècia
Las Vegas
Funció industrial
Sabadell  Terrassa
Irún
Wolfsburg
Funció educativa
Bellaterra
Salamanca
Oxford
Cambridge
Funció religiosa
Montserrat (però no és ciutat)
Santiago de Compostela
La Meca
Funció militar
Sant Climent Sescebes
(seu antic CIR)
Jaca
Melilla
Hononlulú (Pearl Harbour)
Emplaçament d’una ciutat
Barcelona (mar)
La Jonquera (frontera)
Tortosa (al costat del riu Ebre)
Igualada (creuament de camins)
Zaragoza, Toledo (al costat del riu)
Tui (al costat del riu i fent de frontera)
Morella (dalt d'un turó)
Jerez  (frontera)

Ciutat d’origen romà
Tarragona
Zaragoza
   Roma
Ciutat medieval
Montblanc
Toledo, Burgos
  Carcasonne
Ciutat edat moderna
Madrid
 Lima
Ciutat contemporània
 Badia del Vallés
Móstoles
 Abu Dabhi
 Brasilia


diumenge, 24 de gener del 2016

LES CIUTATS (1)


El primer de tot, l'esquema de classe.


·         El concepte de ciutat:

urbà - periurbà - suburbà - rururbà - rural
                ciutat compacta / ciutat  difusa
                regions urbanes: Àrea metropolitana / conurbació / megalòpolis

·         L’evolució del poblament urbà: ciutat romana
                                                        ciutat medieval
                                                        ciutat moderna
                                                        ciutat industrial
                                                        ciutat postindustrial



·         La morfologia urbana: plànols irregular, radiocèntric, ortogonal

·         Grans regions urbanes: jerarquia


·         Activitats i funcions urbanes



1. EL CONCEPTO DE CIUDAD Y LAS FUNCIONES URBANAS
.
Definimos una ciudad en función del número de habitantes ( núcleos que superan los 10.000 habitantes), la actividad económica predominante ( servicios y actividades industriales), la morfología ( alta densidad de edificación,  predominio de viviendas en altura y existencia de numerosas infraestructuras) y el modo de vida (estilo de vida urbano caracterizado por la movilidad social y el intercambio cultural).
Se denominan funciones urbanas a las actividades que se desarrollan en las ciudades. En origen, la ciudad tuvo una función principal, pero en la actualidad son muy variadas (más cuanto más grande es su tamaño) aunque, a veces, las ciudades se especializan en alguna de ellas. Estas funciones pueden ser: comercial o financiera, política, industrial, cultural y de servicios (universitaria, religiosa, turística, museística y cultural) y función residencial y convivencial.
  http://sociluismiguelruiz.blogspot.com.es/2012/05/las-ciudades-y-el-mundo-urbano.html


I ara mapes i fotos. 

La primera, espai periurbà a les afores de La Corunya.

Àrea suburbana de la ciutat sudafricana de Cape Town.

I la zona rururbana del Vallès Occidental.
  


LAS CIUDADES EN EL SIGLO XXI

 EL MUNDO ES URBANO. LAS CIUDADES CONCENTRAN YA A MÁS DE LA MITAD DE LOS HABITANTES DEL PLANETA Y MUCHAS DE ELLAS YA SON DÍFICILMENTE SOSTENIBLES

La vida rural sigue siendo una excepción puesto que más de la mitad de la mitad de la población del planeta vive en un núcleo urbano, según la ONU. de modo que para el 2030 el porcentaje superará el 60% . El crecimiento imparable de las mega ciudades  es un reto para sus responsables 
Las ciudades crean problemas para el medio ambiente pero también pueden pueden ser solución y contribuir a la sostenibilidad a largo plazo con su crecimiento en vertical. Aunque el incremento de las ciudades supone el aumento del estrés sobre el medio ambiente (produción de recursos, residuos...) se compensa con una menor presión sobre la tierra y la cercanía a infraestructuras y servicios con el consiguiente ahorro de energía
Es en los países asiáticos en donde se sigue concentrando el mayor número de megaciudades (urbes de más de 10 millones de habitantes) y lo seguirán haciendo puesto que sus núcleos urbanos serán los que más crezcan hasta albergar al 63% de la población mundial para el 2050.


El mapa de les ciutats més poblades del món : fixeu-vos com a Àsia és on es situen moltes d'elles.


Morfologia urbana: exemples de plànols irregular de Còrdova i Toledo



Morfologia urbana: exemples de plànols ortogonals (o reticulars)de Barcelona i Manhattan.

I
Morfologia urbana: exemples de plànols radiocèntrics: Moscou i la zona de la plaça Charles de Gaulle a París.


I un plànol de Lleida.



dijous, 14 de gener del 2016

Exàmen de desembre de+25 corregit

A continuació us dono un model d’examen contestat del  grup +25
Demà us posaré el de Grau Superior.

Les respostes no són meves, sinó que he buscat entre els exàmens que vareu fer respostes que creia que eren bones. 


     1.       Quins foren els objectius fundacionals de l’actual UE i  a quins acords econòmics i polítics han arribat els membres d’aquesta institució?  (3 punts)

Els objectius fundacionals de la UE eren la cooperació econòmica, social i cultural dels diferents països d’Europa, així com evitar confrontacions, com havien estat les dues guerres mundials.
Per tal fi, s’ha arribat a una sèrie d’acords; els principals són: la lliure circulació de persones i mercaderies sense cap tipus d’impediments  ni aranzels. En l’àmbit polític s’han establert una sèrie de condicions per ser-hi membre, com la obligació de tenir una democràcia com a forma de govern i s’han creat unes institucions com el Parlament, el Consell  i la Comissió europees.
A més, la majoria dels països de la UE tenen l’euro com a moneda comú, estan sotmesos al Tribunal d’Estrasburg. Ocasionalment cooperen en missions militars i tenen accés a beques universitàries per a que els seus estudiants puguin anar a realitzar els seus estudis en altres països de la Unió.

     2.       Digueu les característiques essencials dels tres dominis climàtics més importants i estesos d’Espanya. Citeu tres ciutats de cada grup. (3 punts)

a)       Clima oceànic: hiverns i estius amb temperatures suaus. Pluges regulars i abundants. Santander, Corunya, Sant Sebastià.
b)      Clima continental: hiverns i estius amb temperatura força contrastades; hiverns freds i estius calorosos. Clima sec. Pluges poc abundants. Madrid, Saragossa i Lleida
c)       Clima mediterrani. Hiverns suaus i estius calorosos. Precipitacions escasses. Barcelona, Màlaga, València.

3. Mapa

4.  Mireu aquestes imatges i digueu :  (2p.)
a)      Quin domini climàtic pertanyen
b)      Quines espècies vegetals dominen

c)       Una zona concreta d’Espanya que podria correspondre

imatge 1:  a) Muntanya 
                   b) avets, pi negre (coníferes) i prats.
                   c) Pirineus, Cordillera Cantábrica

imatge 2:  a) Mediterrani 
                   b) alzines, pins (perennifolis)  i matolls.
                   c) qualsevol punt de la costa balear, molts llocs de la costa catalana, valenciana o andalusa.

imatge 3:  a) oceànic 
                   b) roures, faigs, castanyers, .. bosc de fulla caduca i prats.

                   c) galícia, astúries, Cantàbria, pais Basc

imatge 4:  a) semidesèrtic
                   b) la principal característica és l'absència de vegetació més enllà de matolls.

                   c) desert d'Almeria, Los Monegros


5.  Defineix el concepte de globalització. (1 punt)

Proceso de interconexión entre los diferentes países en el ámbito social, económico y político en todos los continentes, debido a la extensión de la economía de libre mercado (capitalismo) el comercio y los transportes y favorecido por el desarrollo de las nuevas tecnologías.