RESUM (III)

                            RESUM – ESQUEMA DE GEOGRAFIA: ESPANYA I CATALUNYA

                                                             Relleu   

·        unitats de relleu : meseta, serralades (Pirineus, Cantàbrica, ibérica, S.Central , S. Morena, S Bètiques)

rius  (cantàbrics: curts i cabalosos- atlàntics: llargs i tranquils, mediterranis)                                                                                                                                 

·           recursos: aigua, energètics (renovables-no renovables)

·           paisatges: naturals, antròpics: conservació, sostenibilitat. Riscos.                                                                   

                                              

                                                            Clima  

* oceànic : prec. abundants tot l’any temp. Suaus. Corunya, Santander, Sant  Sebastià

* continental  :  prec. escasses. Temp: forta oscil·lació tèrmica. Madrid, Zaragoza, Burgos  

          

* mediterrani : prec. escasses. Temp. suaus hivern, caloroses estiu. Màlaga, València, Barcelona

* canari : Sec: prec. molt escasses. Temp: caloroses tot l’any. Las Palmas, Lanzarote

                  Humit: prec. més abundants. Temp: caloroses tot l’any. La Palma, Gomera

* muntanya : prec. abundants (neu hivern). Temp. fredes a l’hivern. Estius curts. Pirineus.

    

                                                   Població

                              

     - conceptes: taxa natalitat ‰ (molt baixa) taxa mortalitat (molt baixa) esperança vida (alta),

                               densitat pobl.(90h/Km2 Espanya, 235 a Cat.)

    - distribució: Més població a la perifèria i poc centre (excepte Madrid)

                               A Catalunya encara més desigual. Molta a l’area metrop. Bcn.

    - moviments: Espanya: tradicionalment emigració exterior,excepte entre 1985-2008

                               Cat: rep emigració resta Espanya i entre 1985-2008 de tot el món 

    - estructura : poca població infantil, molta adulta i molta gent gran.               

                                                            Economia                                                                

- sector primari:  De l’agricultura tradicional a agric. de mercat.  (inversió, regadiu, tecnif.)   

                                   Cereals, vinya, olivera, horta, fruita.  Estructura: latif/minif.

                                Ramaderia (extens.i intensiva) i pesca. Poca població s’hi dedica (5%)                                                                                   

- sector secundari:  forta indústria a Cat. Domini pimes, poc R+D . Deslocalitzacions

                                       Sectors madurs:  construcció, naval, joguines, tèxtil

                                       Sectors dinàmics i punta: automobilístic, agroalimentari, químic, microelectrònica , biotecnologia,

- sector terciari : turisme sector clau. Genera treball i augmenta PIB. Estacionari i problemes  mediambientals.

                                  Costa mediterrània sol i platja. També Bcn.i grans ciutats.

                                                             Urbanisme  

 - evolució: de ciutats romanes i medievals (àrabs, gòtiques) a industrials i post industrials

- morfologia : sense planificació, ortogonal(reticular), radiocèntric

                            Urbà-periurbà-suburbà-rururbà  / compacta- difusa/ àrea metropolitana

- regions urbanes : pes molt fort de Madrid i Barcelona.

- funcions: residencial, industrial, comercial, turística, educativa, cultural, negocis, ...

RESUMS (II)

Aquí teniu els altres tres temes

5. Organització econòmica del món

Podem afirmar que en els últims anys el món ha passat de la bipolaritat (EUA-capitalisme vs. URSS-comunisme) a l’hegemonia dels EUA (després de l’esfondrament de la URSS) i actualment a la multipolaritat (EUA més UE + països emergents). L’extensió del capitalisme (fins i tot a la Xina) i la globalització emmarquen aquest procés. El G20, organització que agrupa als 19 estats (més la UE) més importants/influents del món, vetlla pel creixement i l’estabilitat del sistema.

El món més desenvolupat (països centrals) és el món més tecnificat, amb una productivitat molt alta, una indústria molt especialitzada i competitiva, serveis molt qualificats  i que controla els fluxos comercials. Parlem de societats postindustrials en les que no cal tenir las indústries al territori. Ben al contrari, portar les fàbriques a països poc desenvolupats (deslocalització) , pot ser una manera de treure’s els problemes laborals i evitar les sancions per contaminació. Amb això es crea un sistema d’interdependència global basat en el  capitalisme i en el consumisme.  En contraposició, al tercer món encara domina el sector primari (agricultura de subsistència o monoconreu) amb una indústria escassa i poc tecnificada-especialitzada i productivitat baixa.

D’altra banda, en molts països s’observa un creixement accelerat del sector terciari, lligat en uns casos a l’augment del benestar de la població. Es tradueix en més despeses en sanitat, educació oci, cultura, esports, i a escala global, transport i turisme i en l’accés de les dones a l’estudi i al món laboral qualificat (que s’implica, produeix i gasta en activitats d’aquest sector). És el que es coneix com desenvolupament humà; altres països emergents com ara la Xina o l’Índia, només han arribat al desenvolupament econòmic (augment del seu PIB però sense aconseguir millores socials per a la població).  

6. Activitats econòmiques i territori a Catalunya i a Espanya

L’economia espanyola forma part del grup de països econòmicament desenvolupats de la UE, tot i que amb problemes greus : fonamentalment l’ atur, però també poc lideratge i força dependència industrial.

En el sector agrícola, ja fa anys que varem deixar l’agricultura tradicional i varem passar a la de mercat. Tenim més productivitat agrícola amb menys població que s’hi dedica. Això és fruit de la tecnificació. Cal destacar el paper important de la UE en el sector primari (PAC i PPC)

Els espais industrials en un principi els trobàvem a la ciutat (prop de les zones ben comunicades); amb el creixement urbà passaren als polígons industrials i, actualment, les industries es troben en procés de deslocalització i fragmentació dels processos productius.

Aquesta transformació hauria de comportar una forta inversió en I+D per tal de situar a Catalunya i Espanya en la llista de països més avançats (un altre punt feble ). La industrialització és territorialment molt desigual: força alta a Catalunya, alta al corredor mediterrani, a Madrid i també al País Basc, Navarra i corredor de l’Ebre però baixa o molt baixa a la resta de l’estat. La UE no intervé pràcticament en aquest sector.

La balança comercial és negativa, compensada per l’activitat turística (sector que genera alts beneficis al país). El turisme, cada vegada menys estacional, creix per la gran diversitat d’activitats i visites que ofereix Espanya, i sobretot Catalunya , i també per les bones comunicacions de tot l’Estat (aeroports, AVE, ports, autopistes, etc).

7. Organització política territorial

Tots els territoris tenen una organització política. Al món hi ha 196 estats reconeguts per la ONU, que és la Organització internacional (o supranacional) que els engloba.

Cada país presenta el seu propi model organitzatiu, però a grans trets podem destacar el següent:

•  l’estat pot ser una monarquia (quan hi ha un rei o reina) o una República (quan no n’hi ha).
• Els estats poden ser democràtics (el govern és escollit pel poble, hi ha llibertats i garanties constitucionals) o dictatorials (qui mana s’ha imposat per la força).
• Podem parlar d’ estats centrals (on tot el poder recau en el govern central) dels estats descentralitzats (a on les regions tenen també una quota de poder).
• Alguns analistes parlen d’estats socials o liberals, però crec que seria més exacte parlar de governs socials o liberals ja que en els països democràtics el govern pot canviar amb certa facilitat.

Cada vegada més assistim a unions de països en àmbits econòmics, comercials, esportius ..., el que anomenem àrea geopolítica . El cas més emblemàtic és el de la UE, composta per 28 països ,que ha aconseguit crear un espai de lliure circulació de persones , mercaderies i capitals i també que els estats cedeixin la sobirania en molts àmbits, el principal dels quals és la moneda comú, l’euro.

Espanya, després de la dictadura franquista, passa a un sistema democràtic, amb una Constitució (1978) que proclama una monarquia parlamentària i la sobirania nacional. Territorialment l’estat s’organitza en municipis, províncies (50) i comunitats autònomes (17). Per la seva banda, Catalunya ho fa en comarques (42). Cada quatre anys els ciutadans són convocats a les eleccions municipals, autonòmiques o estatals i Cada cinc, a les europees.