De moment aquí teniu els quatre primers temes.
1. Globalització i desenvolupament
Definició: procés
d’interconnexió financer, econòmic, polític, social i cultural a tot el planeta
afavorit per l’extensió de l’economia de mercat lliure (capitalisme) i del
comerç, les noves tecnologies (internet, mòbils) i l’abaratiment dels transports.
Actualment podríem fer una divisió del món com
aquesta:
·
Països/regions centrals (o països del Nord o rics): EUA, UE, Japó,
Austràlia, Canadà.
Característiques: Desenvolupats
industrialment i tecnològicament, alta productivitat, controlen el comerç.
·
Emergents (BRICS): Brasil, Rússia,
Xina, India, Sud-àfrica (i també
Turquia, Mèxic, Argentina, ...)
Característiques: Creixement accelerat del seu
PIB i molt poblats.
·
Perifèrics (o països del sud o pobres): majoritàriament
a Àfrica.
Característiques: Poc
tecnificats i industrialitzats, depenen del comerç internacional, molt
endeutats.
També cal recordar l’extensió de les empreses
a nivell mundial i la proliferació d’organitzacions supranacionals que
afavoreixen la interacció dels seus països membres (UE, G20, ...) i l’increment
dels fluxos turístics.
2. Medi ambient i societat
El planeta presenta una diversitat
paisatgística, climàtica i biològica molt gran. Des de climes freds (polar, muntanya) fins a climes càlids (desèrtics, tropicals, equatorials) passant per climes temperats (mediterrani, oceànic,
continental) amb múltiples combinacions de temperatura, precipitacions, fauna i
vegetació. L’aigua representa més del 70% de la superfície del planeta.
L’ésser humà (homo sapiens) és l’espècie que més ha poblat,
aprofitat i influït, transformat/modificat
sobre el medi ambient i el paisatge. És el principal responsable de l’extinció
de moltes espècies, la desolació de molts paisatges i l’aprofitament de tot
tipus de recursos. Actualment, i degut a la forta industrialització i a
l’augment espectacular en els últims 50 anys de la seva població, també sembla
que està provocant (o accelerant) un canvi climàtic: la temperatura a escala
planetària augmenta (efecte hivernacle) i això provoca sequeres, desertització,
augment del nivell del mar com a conseqüència de la fusió dels gels polars i la
pèrdua global de molta diversitat biològica.
S’aprofita el paisatge des de la vessant
agrícola (producció d’aliments) , pesquera (captura) i extractiva: roques ,
minerals de tot tipus (en especial el carbó) i hidrocarburs (petroli, gas) per
produir energia. En molts casos aquesta energia és no renovable (finita) i
contaminant, mentre que les energies netes i renovables (eòlica, solar, geotèrmica...)
encara estan poc desenvolupades . Aquest sistema econòmic agreuja els problemes
mediambientals.
La mateixa diversitat climàtica genera situacions extremes d’origen tant natural com
antròpic de diversos orígens (huracans, temporals, terratrèmols,incendis,
tsunamis....) que suposen un risc mediambiental clar però també amb
conseqüències per a l’esser humà.
Usos del sòl: agrari, forestal, industrial,
extracció, urbà, protegit.
I quatre mapes per recordar noms:
3. Població
La població mundial està per sobre dels 7.000
milions de persones. Fa 50 anys era 1/3
de l’actual.
La distribució és molt desigual. A escala
mundial (la meitat viuen al sudest d’Àsia), també a Espanya (el centre, excepte
Madrid està poc poblat, la gent viu més a la perifèria : costa cantàbrica i
especialment mediterrània) . A Catalunya la majoria de la població viu a l’àrea
metropolitana de Barcelona.
A Espanya i a Catalunya tenim una taxa de
natalitat i de mortalitat baixes, una alta esperança de vida ( passa tot el
contrari en un país del tercer món) i per tant una població cada vegada més
envellida.
L’altre fenomen a considerar és el de les
migracions. Tradicionalment Espanya ha estat un país emissor (a Amèrica en el
XIX-XX, a Europa Occidental en els 1950-70), mentre que Catalunya n’ ha estat
d’acollida de les regions més agrícoles d’Espanya (anys 50-70). A partir dels
anys 85-90 van començar a arribar a Espanya molts emigrants tant de Sudamèrica
com d’Àfrica (magrebins i subsaharians), Àsia (Pakistan, Xina) , est d’Europa
(antiga URSS, Rumania,) o dels països de la UE (Itàlia).
A escala mundial també es repeteix l’esquema:
EUA i la UE són actualment les zones receptores del món d’un fenomen que és
consubstancial a la història humana i que ha tingut altres camins en èpoques
passades.
4. Poblament i sistema urbà
Un dels fenòmens a escala mundial més
significatius dels últims decennis és el procés d’urbanització. Cada vegada, a
tot els països ,més persones deixen el camp i van a viure a les ciutats. Això
és molt evident ara als països del tercer món o emergents (Lagos, Dacca, C. Mèxic, Shanghai, Jakarta, Bombay, Sao
Paulo,...) i en molts d’aquests casos, l’augment de la població és superior a
la capacitat de les administracions de regular i organitzar els espais urbans:
proliferen barris sense la infraestructura bàsica i la morfologia urbana torna
a la irregularitat típica de les ciutats antigues i medievals.
Les ciutats han crescut (i estan creixent) de forma que el paisatge urbà s’ha anat modificant constantment: metròpolis, conurbacions urbanes, àrees metropolitanes, espais periurbans, suburbans, o rururbans són noves realitats que estan en contínua transformació.
Si relacionem aquest creixement amb les
migracions dels últims decennis i el procés de globalització, ens trobem amb grans
ciutats multiculturals (Nova York, Londres, París, Berlín, Barcelona), segregades
espacialment per questions ètniques i socioeconòmiques.
Morfologia: Radiocèntrica, ortogonal (o
reticular) i irregular.
Funcions bàsiques: político-administrativa,
comercial, financera, residencial, industrial i cultural.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada